La Creu de Santa Ponça

Esta cruz, situada en la entrada de la bahía de Santa Ponça, data del año 1929, conmemorando el 700 aniversario del desembarco de las tropas de Jaume I en Mallorca el 10 de septiembre de 1229.  Dos veces restaurada, empieza a necesitar una tercera, ya que los relieves del escultor Tomas Vila se encuentran en un estado de deterioro muy superior al resto de la cruz.

Estos relieves recogen diversos pasajes de la conquista de Mallorca, narrados por Jaume I en el Llibre dels  Feits.

En el primer relieve aparece el rey Jaume I a bordo de una galera, rezando en medio de la tempestad que obligó a su flota a desviarse del lugar previsto de desembarco, en Pollença. La tormenta espantó a la tropa, no acostumbrada por lo general a los lances marítimos, y el rey se encomendó a Dios y a la Mare de Déu de la Salut, que se convirtió posteriormente en patrona de la Ciudad de Mallorca.

escena 1

E les naus e els llenys que venien en torn de nós foren en gran embarg e en gran pena de calar. E havia gran crida entre ells, car lo vent los venc sobtosament, car era belumena. E calam nós, e tots los altres, e féu mala mar que referia aquest vent a la Proença al vent de llibeig que feit havia. E totes les naus, e les galees, e els llenys que eren en torn de nós e en l’estol estigueren a arbre sec. E d¡aquell vent a la Proença féu mala mar, e null hom en la galea en què nós èrem no parlava ne deïa re, e estaven tuit suau: e anaven los llenys en roda. E nós quan vim aquest perill haguem gran desconhort, mas tornam a Nostre Senyor e a la sua Mare, e faem aital oració:

-Senyor Déus ben coneixem que ens has feit rei de la terra e dels béns que nostre pare tenia per la tua gràcia, e anc no començam gran feit ni perillós tro aquesta saó. E jassia que l’ajuda vostra hajam sentida del nostre naixement entrò a ara, e hajats-nos honrats dels nostras mals hòmens qui ab nós voliam contrastar: ara Senyor creador meu, ajudats-me, si a vós ve en plaer, en aquest tan gran perill, que tan bon feit com jo he començat no es pusca perdre, car no el perdria jo tan solament, mas vós lo predríets majorment, car jo vaig en aquest viatge per exalçar la fe vós nos havets donada, e per baixar e per destruir aquells que no creen en vós. E, doncs, ver Déus e poderós, vós me podets guardar d’aquest perill, e fer cumplir la mia volentat que he per servir a vós. E deu-vos membrar de nós, que anc nulla re no us clamà mercè, que no la trobàs en vós, e majorment aquells qiue us han en cor de servir e traen mal per vós, e jo só d’aquells. E, Senyor, membre-us de tanta gent que va ab mi per servir-vos. E vós. Mare de Déu, que sots pont e pas dels pecadors, prec-bos, per les set alegries e per les set dolors que haguès del vostre car fill, que us membre de mi en pregar al vostre car fill que ell m’estorça d’esta pena e d’aquest perill en què j osó, e aquells qui van ab mi.

En el segundo relieve se muestran los primeros desembarcos exploratorios en la isla.

escena 2

E, quan venc lo dissabte, enviam per nostre nobles, ço és per don Nuno e per lo comte d’Empuries, e per En Guillem de Montcada, e per los altres qui eren en la host, e haguem-hi dels comits de les naus d’aquells qui eren de major auctoritat. E fo lo consell aital que enviasen don Nuno en una galea que era sua, e En Ramon de Montcada en la galea de Tortosa, e que anassen riba mar com qui va contra mallorques, e allí on ells estimarien que fos bo a l’estol arribar, que allí arribàssem. E trobaren un lloc qui havia nom Sancta Ponsa, e estimaren que allí eran bon lloc d’arribar, e que hi havia un Puig, e prop de la mar, e ab cinc-cents hòmens que hi poguessen pujar no haurien paor que le perdessen ans seria arribat tot l’estol. E fo així emprès que el dimenge reposassen en aquel Puig del Pantaleu.

El tercero narra el desembarco general de las tropas del rey.

escena 3

E nós manam, quan vingués a la mija nuit, que les galees llevasen les àncores e que null hom no cridàs ayoç; mas en semblant d’ayoç que ferissen ab un fust en la proa de les tarides e de les galees al llevar de l’àncora, car bon port hi havia e no hi havia obs pus d’una àncora. E aço se faïa, car demant nós a la riba estaven bé cinc mil·lia sarraïns, e havien-hi bé dos-cents a cavall, e llurs tendes parades. E, quan venc a la mija nuit diríets que en tot lo nostre navili no parlava null hom. E les galees, dotze que n’hi havia, cada una tirava sa tarida, e anaven traen les tarides del port gent e suau: e els sarraïns sentiren-ho, e arravataren-se, e aquests nostres qui traïen les tarides estegueren-se de remar, e estegueren gent e suau, e anaren escoltant. E aquests anaven traent les tarides suau

En la cuarta escena podemos contemplar los caballeros del rey que han desembarcado.

escena 4

E forem aquests, aquells qui eixiren en terra: don Nuno e don Ramon de Montcada, e el maestre del temple, e En Bernat de Sancta Eugènia, e En Gilabert de Cruïlles. E enans que ells hi fossen, hac bé set-cents peons de crestians en aquell Puig que era prop de la mar. E podien ser los nostres bé tro a cent-cinquanta a cavall; e els sarraïns foren arrengats denant ells, e foren bé cinc mil·lia hòmens a peu e dos-cents a cavall.

La lucha no se hizo esperar.

escena 5

E venc en Ramon de Montcada e dix que los estimaría. E anà-se’n sol, e dix:

-No vaja negú ab mi.

E quan fo prop d’ells, demanà los nostres, e quan ells foren venguts a ell, dix:

-Firam en ells que no són re.

E el primer qui anc los anà ferir fo ell. E quan foren tant prop los crestians dels moros, com serien quatre astes de llança de llong, giraren les testes los moros e fugiren, e ells pensaren de dar en ells: e moriren dels sarraïns més de mil cinc-cents, sí que negú no en volien retenir a presó: e tornaren-se’n quan açò hagren feit, al ribatge de la mar.

Tras la batalla, aparejado el campamento y recibida la noticia que las tropas musulmanas se encontraban acampadas en la sierra de Portopí, el rey se dispone a oír su primera misa en Mallorca.

escena 6

E, quan venc en l’alba, llevam-nos tots, e oïm nostra missa en la tenda nostra, e el bisbe de Barcelona féu sermó en esta manera: (…)

E, dita la missa, En Guillem de Montcada combregà, car nós e tota la major partida havíem combregat ans que entràssem en sa mar e ab los genolls ficats reebé son Creador, e plorant e caient-li les llàgremes per la cara.

El último relieve narra la batalla de Portopí.

escena 7

E, enans que en jaçpert fos ab aquells setanta cavallers, los moros escridaren-se, e anaren gitant peres, e faeren-se un poc a enant. E la senyera de don Nuno e aquells qui eren ab ella giraren la testa. E aital faent bell semblant davallaren bé un git de pedra punyal contra nós, e alguns cridaren:

-Vergonya!

E els sarraïns no els seguiren: e aquests nostres aturaren-se; e en tant venc la senyera e la mainada nostra ab cent cavallers bé que la guardaven o pus. E dixeren:

-Veu’s aquí la senyera del rei.

E nós davallam pel Puig en jos, e mesclam-nos ab la mota de la senyera. E pujam llasús tots en un. E els sarraïns fugiren, e trobam bé dos míl·lia de sarraïns que anaven denant nós a peu, e fugien, e no ho podiem aconseguir tant era ujat lo nostre cavall, ni jo ni els altres cavallers. E, quan fo la batalla vençuda e fom sus, acostà’s a nós don Nuno, e dix:

-Bon día es vengut a vós e a anós que tot és nostre, pus aquesta batalla havets vençuda.

La cara de tierra de la cruz.

La cara de tierra de la cruz.

La cruz está presidida en el lado que mira al interior de la isla por un Cristo, rodeado de los símbolos de los cuatro evangelistas.

La cara de mar de la cruz

La cara de mar de la cruz.

En el lado que mira al mar vemos la Virgen de la Salud, sobre la proa de una nave, presidida por el escudo real con la cimera alada del Rey Martí, el dragón símbolo parlante de la casa d’Aragó, y en los costados los escudos de la comunidad autónoma de Balears y del municipio de Calvià.

Cruz y boca de la bahía de Santa Ponça

Cruz y boca de la bahía de Santa Ponça

La cruz vista desde la playa de Santa Ponça.

La cruz vista desde la playa de Santa Ponça.

Vista general de la cruz.

Vista general de la cruz.

Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: